Gerard Solaz i Alex Duran
L’ illa de plàstic, el continent de brossa, la gran taca de contaminació o el gran remolí de residus, tot això es refereix a la gran acumulació de brutícia, principalment de plàstics que s’ha generat al bell mig de l’oceà Pacífic. Aquesta illa flotant cada cop es fa més gran i segons moltes fonts ecologistes com greenpeace asseguren que pot arribar a tenir un final devastador per l’oceà i tota la vida que l’envolta.
Aquesta illa flotant es va descobrir el 1988 per la NOAA ( National Oceanic and Atmospheric Administration ), una agència científica del departament de comerç del govern dels EEUU, que es dedica a estudiar les condicions dels oceans i de l’atmosfera. Encara que ja fa temps que es coneix aquest problema, queden molts interrogants per resoldre i se'n sap ben poc d’aquesta illa, a més al ser una capa de plàstic que flota per l’oceà costa molt detectar-la a través dels satèl·lits, ja que queda camuflat amb el color fosc de l’aigua i moltes de les brosses que hi han són transparents (com ampolles). A més es creu que aquesta acumulació està en constant creixement i segons biòlegs activistes de diferentes ONG aseguren que té una superfície d’ 1,6 milions de km2, el que equivaldria a la àrea de 3 espanyes juntes i calculen que tot junt té un pes de 79.000 tonelades.
Aquesta illa, principalment es va formar a partir de l'arrossegament de diferents residus de diferents països costaners al voltant de l’oceà Pacífic. Des de les costes de les diferents regions les corrents marines capturen la brossa i se l’emporten ben lluny, mar endins, fins que arriba un moment que els moviments de l’aigua creen de manera natural un seguit de corbes que fan una especie de remolí i un cop allà costa molt que els residus de poc pes que floten, com les ampolles, surtin mai més.
En aquesta foto podem veure que des de les costes d’Àsia i les d’Amèrica apareixen grans cúmuls de residus que son arrossegats per les corrents marines fins la zona del centre ( subtropical convergance zone ) i es queden atrapats. Com que la sortida de plàstics des de les costes és continu, l’illa va creixent constantment.
Aquesta acomulació no es uniforme en tota la seva superfície, de fet es poden trobar zones on la brossa està separada amb una distància de fins a cinc metres però d’altres parts estan tocant-se freg a freg.
En aquesta imatges es pot veure la concentració de plàstic que hi ha l’illa segons l’ONG greenpeace.
Aquests plàstics que conté l’ illa són molt perjudicial per la vida marina i de retruc ens pot afectar a nosaltres mateixos. Un dels exemples d’aquests problemes que es repeteixen constantment en els oceans seria la mort per ofegaments de tortugues al empassar-se plàstics com bosses, al pensar-se que són meduses. Hem de recordar que moltes races de tortugues marines són espècies altament protegides per el seu gran perill d’extinció, a més si els depredadors naturals de les meduses, com les tortugues, desapareixen la quantitat de meduses pot proliferar fins al punt de causar-nos problemes. Un altre inconvenient que podem trobar són que molt animals marins que consumim poden contenir petites partícules de plàstic que han ingerit de manera involuntària i això ens podria provocar greus problemes de salut. A part d’aquest dos exemples en podem trobar de molts altres.
Hem de tenir en compte que el plàstic és un material que pot trigar molt en desintegrar-se ja que es un producte gens biodegradable.
Com podem veure en aquesta imatge les conceqüències de llençar certes coses al mar són les següents, com espot veure el fil de pesca és el que més triga en degradar-se, que seria més o menys des de que Colón va descubrir Amèrica, en canvi el plàstic que es degrada més ràpidament és el de el globus, que seria més o menys el que portem de aquest any, els demés exemples són els entremitjos de aquests dos objectes, com per exemple un cigarret triga fins a 5 anys en degradar-se i en escala ascendent el segueixen la sola de la sabata amb fins a 20 anys, una bossa amb 55 anys, un got de plàstic amb fins a 75 anys, un encenedor amb 100 anys i una ampolla d’aigua pot trigar fins a 500 anys, que un exemple seria el naixement de Cervantes. Veient aquesta taula tots ens podem adonar de les conceqüències de llençar una simple bossa de plàstic al mar.
Per acabar li hem fet una entrevista a Roser Badia, professora de Biologia de l’escola el Cim:
Com ens pot afectar aquest problema tant a nosaltres com a la vida marina?
A la vida marina aquest problema pot afectar directament, ja que molts animals moren per ofegament, constricció i mala digestió. En canvi als humans ens afecte indirectament ja que contaminem i aquest plàstic el mengen peixos que més tard nosaltres ingerim, és a dir que mengem plàstic.
Què pot passar si segueix així aquest problema?
Doncs que hi hauria una destrucció lenta i progressiva de la biosfera, i que a les generacions futures afectaria molt ja que no li donem importància ara que no és un problema que ens involucri a tots, i quan arribi el futur, acabarem amb una terra encara pitjor que la que tenim actualment.
Què podem fer tots envers aquest problema?
Triem menys envasos a l’hora d’ anar comprar al supermercat, i si podem reutilitzar al màxim aquell envàs i quan ja no es pugui fer servir més, el llencem al contenidor corresponent per poder reciclar al màxim i sense contaminar. Una altra opció seria de pressionar als governs perquè hi fessin alguna cosa en contra ja que ells tenen més poder.
