Ferran Bosch, Pere Llopard i Laia Lis
INTRODUCCIÓ:
Avui, tenim l’oportunitat de parlar i entrevistar a l’ ex-entrenador d’hoquei de l’ Atlètic Terrassa, i actual del Junior HC de Sant Cugat. També exerceix de mestre de primària de l’Escola el Cim, en Roger Pallarols.
Ell ens respondrà a continuació unes preguntes que li hem preparat sobre la seva carrera esportiva, l’àmbit escolar, i per últim però no menys important, el seu nou llibre, “Eduquem amb l’esport”.
PREGUNTES:
Perquè vas decidir ser entrenador professional, i no jugador?
Jo vaig jugar l'hoquei fins als 27 anys: 2 anys en el primer equip de l'atlètic, i jugar al primer equip crea moltes obligacions, quan jugava no m’ho passava gaire bé i per això vaig decidir ser entrenador, ja que m'agrada molt. I em van donar l’opció de començar entrenar el Vallès, un equip molt jove, on m’ho vaig passar super bé, i com deien que ho feia super bé vaig anar pujant fins on estic ara.
Per què l'hoquei, i no un altre?
Perquè Terrassa és sinònim d’hoquei, a Terrassa és l’esport número 1 claríssimament; és probablement una de les ciutats que té més esportistes olímpics del món: és una ciutat on l’hoquei té un prestigi social que altres esports no tenen, hi té un seguiment, la gent forma part d’un club on s’hi està tota la vida i se sent molt identificada.
És diferent entrenar als jugadors d’abans i els d’ara? La teva estratègia és diferent segons l’equip?
Són 2 equips molt diferents, l'atlètic és un equip que està acostumat a guanyar i és complicat portar un equip que està acostumat a guanyar perquè tens l'obligació de guanyar, els jugadors tenen molta exigència; en canvi el Junior, un mica el contrari, ja que el seu millor resultat havia sigut quedar cinquens a la lliga. Però és clar que ells mai havien guanyat res, per a tant per ells ha sigut un canvi molt important.
Home clar, tu fas jugar el teu equip segons els jugadors que tens, i els intentes buscar una manera de jugar o una altra. Però com entrenador has de tindre un estil. Per exemple, a mi l'Atlètic i el Junior em fitxen perquè saben que sóc un entrenador molt exigent, que creo un bon equip, que m’agrada molt atacar, pressionar els rivals.
Què t’emportes de la teva carrera esportiva?
Moltíssimes coses.
En el món de l’esport el que et queda més són els aprenentatges i les vivències. Aprens un munt de valors: com l’esforç, el companyerisme, sacrifici, el respecte en els àrbitres i en els rivals, els companys...
És a dir, a nivell humà l’esport et fa créixer moltíssim, te’n recordes de les experiències o anècdotes, com una olimpíada, o amb 17 anys anar a jugar un campionat d’Espanya, un entrenament, una pilotada en un partit, o quan un dia a un company li van robar l’estic, són anècdotes. Que et fa crear un cercle d’amics. Això aporta valors.
Quina frase t’ha pogut marcar tant a tu com als teus jugadors?
Una frase que dic molt i sóc molt pesat, és que l’esport és com una muntanya russa. Què vol dir? Doncs que no tot és fantàstic, hi ha moments que són de pujada i costa molt, i en canvi n’hi ha que són de baixada i penses, que xulo, però després et donen la volta, no tot és fantàstic i no tot és una merda en el món de l’esport. Venen maldades, una lesió o que has perdut un partit, allò no durarà per sempre, és a dir, t’has d’esforçar i entrenar sabent que el dia següent tens moltes opcions guanyis o et recuperis d’una lesió o que juguis millor.
Esforç i dedicació he aconseguit arribar.
Sí que ets bo encara que perdis.
Creus que l’esport ha influït en l'àmbit escolar, i a l’inrevés?
A dia d’avui tenim un problema que sempre que m’entrevisten m’agrada explicar-lo, que és l’esport d’elit. Si ens posem a veure partits amb els amics veurem que menteixen, enganyen a l'àrbitre, escupen a un company quan està d’esquena perquè l’àrbitre no ho veu, simulen faltes, a les rodes de premsa s’insulten entre ells, el que no ha jugat s’enfada amb l’entrenador, quan canvien a un llença les botes i s’enfada amb l’entrenador perquè ha canviat. És un món tan professional i un negoci tan xou que a mi, no m’agrada gens. Que la joventut que puja hagi d’agafar de referències a jugadors com el Cristiano Ronaldo, que només són egoisme, malament anem; en canvi hi ha altres esportistes d’alt valor com pot ser Iniesta, Rafa Nadal, Pau Gasol esportistes que són exemplars en tot allò que fan. Per desgràcia avui en dia i sobretot en el món del futbol, hi ha més exemples d’esportistes que no actuen com haurien d’actuar que els que actuen correctament, per tant això ho dic perquè a l’escola el futbol d’elit o altres esports afecten negativament. Veure nens que es pentinen com el Cristiano Ronaldo, nens que pensen que si en un Barça - Real Madrid la gent s’insulta, doncs ells ho faran també, i veig que és un mal exemple pels nens.
Per què has decidit fer aquest llibre?
Primer de tot perquè l'editorial m’ho va proposar, i em van comunicar que troben a faltar un material que ajudi i orienti els pares i els educadors sobre com gestionar els nens amb l’esport. Per desgràcia, avui en dia en molts clubs esportius, molts entrenadors el que més els importa és guanyar aquell partit, tant els dóna si un nen no juga cap minut o si hi ha un nen que és molt dolent i plora després del partit perquè no ha jugat res, i jo sempre tenia aquest necessitat de dir: Ostres, tot el que he viscut, tot el que jo sé i la gent que entrevisto en el llibre sap. Com més gent ho sàpiga millor perquè els nens més feliços se senten jugant l’esport, i aquest era al meu objectiu principal.
Cap a qui et dirigeixes, amb el teu llibre?
El llibre està pensat 200% a la gent del vostre voltant que forma part del món esportiu: pares, mares, entrenadors, familiars, coordinadors, presidents, directors tècnics, àrbitres. Tota aquella gent que està al voltant de nens és el món de l’esport i penso que poden treure un munt d’aprenentatges. Jo escrivint-lo he après un món de coses així, que aquesta gent que està implicada amb l’esport, que s’ho miri.
T’has plantejat alguna vegada deixar algun dels teus àmbits, ja sigui l’escola o l'hoquei?
Alguna vegada sí, perquè voler ser un bon professor i un bon entrenador t’obliga a molt: llegir llibres a casa, fer cursets, i vulguis o no això és cansat i també tens una família, però com amb les dues coses gaudeixo molt, sempre dic que el dia que vingui al cole i sigui avorrit o estigui de mal humor tot el dia, voldrà dir que no m’agrada la feina i plegaré, però com m’agrada molt i m’ho passo molt bé, segueixo als dos llocs.
Com a professor, entrenador i com a persona.
Per tu què vol dir que un esportista tingui èxit?
Tenir èxit per mi és tenir reptes i lluitar per ells, això és tenir èxit. Qui no té èxit és aquell que sempre el veus al sofà i no fa res i no té reptes a la vida.
Moltes gràcies al Roger Pallarols, per dedicar-nos el seu temps i per tractar-nos de la millor manera possible, ha sigut un plaer.
Hem realitzat aquesta entrevista al Roger, ja que al pensar en esport i en l’escola, el millor exemple és ell, i a més, fa poc va sortir el seu llibre “Eduquem amb l’esport”.
